La Sílvia Fernández, autora de Xera i Sutge, és una vella coneguda del Centre, no tan sols com l’escriptora que el 2014 ens presentà la seva primera novel·la basada en el bandolerisme a la Plana de Vic, sinó també per la seva afició al senderisme i, concretament, a la seva participació continuada d’ençà uns quants anys a la Ruta d’en Serrallonga, on la vàrem conèixer.
D’ella mateixa escriu:
Jo sóc una escriptora que ensenya. O una professora que escriu. L’ordre dels factors no altera el producte. Realment, és difícil dir on comença una i on acaba l’altra. Tot està connectat.
Per què escric novel·la històrica? Les modes passen, es renoven els hàbits, se substitueixen els sistemes, però les emocions no canvien. Per desgràcia, certs problemes que ens avergonyeixen avui dia ja existien fa vuitanta anys, o fa quatre-cents. Encara ens queda un llarg camí per superar les nostres limitacions i demostrar el millor de cadascú.
Quan parla de quatre-cents anys evidentment es refereix a “La Veu del Pedrenyal” però quan parla de vuitanta anys es refereix a “Xera i Sutge” la seva última novel·la, centrada en el seu Cercs natal, de la qual en la contraportada ens explica:
«Es va quedar asseguda amb les cametes estirades i les mans, curtes i esquifides, recolzades sobre el terra»
És el 24 d’octubre de 1931 i l’Eva fa dotze anys. És un trist aniversari: ha de deixar l’escola i començar a treballar a la fàbrica tèxtil amb la mare, mentre el pare treballa a la mina de Sant Corneli de Cercs.
La vida a la colònia és dura: dies freds en un espai bell i alhora hostil, on la mina n’és el cor. L’Eva hi troba la llum gràcies a la lectura i fuig escrivint.
Amb els seus amics, la Júlia, el Robert, la Cristina i el Manel, companys d’escola i de colònia, la seva estimada mestra Gertrudis i l’amistat amb el granadí Andrés Reinos, rellogat a casa seva, l’Eva s’endinsa en la vida adulta, on ningú sembla trobar sentit que escrigui… Una visita de Durruti i els fets de la revolta anarquista de Fígols, del 18 al 23 de gener de 1932, ho canviarà tot sense, potser, canviar res.
Xera i Sutge és una novel·la històrica, coral i iniciàtica, on la sensibilitat de l’autora permet recórrer un ventall de fets i personatges, on no hi ha blancs i negres, sinó grisos, on el desesper per conquerir una vida digna provoca fets sagnants, mentre una nena, l’Eva, abraçada al seu ocell de fusta, creix sense permetre que el seu esperit, lliure i creador, sigui malmès.
Centre Excursionista Farners, abril de 2017
